L’estudi de cas d’en Lluís és un treball que té per objectiu l’aplicació dels coneixements i sabers impartits i adquirits a classe d’Habilitats Comunicatives.
Fases a seguir
0) Formulació incògnites i treballar sobre elles.
1) El nostre grup primerament, ha fet una composició de la problemàtica que hem separat per les següents vessants:
-En Lluís té graus problemes d’aprenentatge, repeteix curs i no s’ha resolt el problema.
-La psicopedagoga informa que pot que en Lluís tingui un problema de fons que ocasiona el seu retard d’aprenentatge.
-Sense l’autorització dels pares no es pot realitzar un estudi en profunditat a nivell psicològic de l’alumne.
-Els pares tenen un perfil de família desestructurada, i no faciliten la feina a desenvolupar dels professors i el centre.
2) En consens, el nostre grup ens hem reunit per tal de prendre decisions respecte al tema:
Dins d’aquest marc ens hem proposat com a objectiu preparar l’entrevista amb els pares d’en Lluís i amb ell, però després de conversacions internes i gràcies a l’ajut de la psicopedagoga (acció fictícia), hem decidit que en aquesta entrevista intervindria el tutor, el professor del nen i els seus pares. Encara que sabem que serà difícil degut a la situació familiar, trobem que en conjunt es podria trobar una solució que sigui profitosa per l’alumne en quant a desenvolupament emocional i educatiu, ja que és ell el primer afectat.
Aquesta presa de decisió col·lectiva, ens portarà a assumir responsabilitats com a Centre i equip docent, és per això que deixarem la porta oberta a la possibilitat d’una segona entrevista com a proposta alternativa. En dit cas, de que els pares accedeixin a que el nen sigui inclòs en un programa d’ajut al T.E.A. (Trastorns Específics del Desenvolupament del Aprenentatge) o altre similar, donat per la psicopedagoga.
3) Seguidament, després d’una exhaustiva recerca d’informació, ens hem identificat les figures que intervindran com a equip docent, i representant al Centre:
-Tutor: serà un tutor amb influència i assertiu. El nostre tutor és la persona clau que ha fet de recolzament educatiu durant l’escolarització del nen (té coneixement previ de la personalitat i dinàmica d’en Lluís), per tant és qui ha d’identificar les diverses necessitats d’aquest. I també, és qui ha d’assessorar-se amb el centre, com a punt fiable de comunicació. També compta amb autoconeixement i control, per tal de conduir la situació per al bé comú.
-Professor/a: és qui ha seguit les pautes del Centre convocant als pares a les reunions periòdiques de benvinguda, sortides (excursions o visites programades), autoritzacions, i aquesta última convocatòria per comentar els problemes que ha tingut el protagonista durant l’avaluació passada. Es troba en una situació delicada, perquè els pares no s’han presentat a cap d’aquestes.
-Currículum del Centre: actualment es desenvolupen currículums actius, és a dir, el professor actua com a facilitar de l’aprenentatge i fa un seguiment de forma modular i tenint en compte l’enfocament interdisciplinari. El treball serà integrador per tal de potenciar en l’alumne un rol actiu.
4) Com a grup hem acordat unes regles de convivència internes dins del Centre. Són bàsiques, però importants per al bon funcionament i per a que hi hagi respecte col·lectiu:
-Escoltar als altres.
-Mantenir l’ordre en l’aula.
-Establir responsabilitats envers els sentiments, objectes, etc. que siguin propis, i tenir consciencia de les necessitats dels altres companys.
5) Per continuar, hem tingut en compte els tipus d’entrevistes per poder triar la més adient al nostre estudi de cas:
D’acord amb les bases conegudes d’entrevistes que comptem, sabem que puntualment haurem de recollir fets, informar als pares de la situació d’en Lluís i tractar de motivar-los per influir en les seves decisions positivament, i així assolir que el nen es desenvolupi de forma constructiva i significativa.
Hem d’averiguar quin és el problema que afecta al protagonista a nivell familiar i escolar, per poder tractar de formar assertiva amb una treball col·laboratiu en conjunt (pares i escola).
-Segons el propòsit que ens mou: Entrevista de Consell.
Com el seu nom indica, el que pretén és aconsellar, perquè existeixen suficients elements de judici respecte una situació. Aquest tipus estarà destinat a aclarir les situacions conflictives viscudes, el per què l’absència dels pares dins del context escolar, conduir a una reflexió i treure conclusions.
-Segons la conducció: Entrevista Semi-Lliure.
Tenint en compte el desenvolupament del acte a realitzar, el tutor tindrà un pla establert prèviament, deixant llibertat d’acció i agilitat per ambdues parts. Aquest tipus requereix habilitat, sagacitat i experiència.
-Segons el caràcter: Entrevista Grupal.
Donat que els pares, el professor/a i el tutor són els participants de l’entrevista, hem decidit aquest tipus. Encara que cal esmentar, que eventualment es cridarà al Lluís per al reforçament de decisions i per a que participi en aquestes.
6) Les preguntes seran: Obertes, és a dir, que ens facilitarà el diàleg, donant un to més col·loquial, més fluïdesa i conversa distesa. Així mateix, no es perdrà de vista l’objectiu d’adquirir informació necessària i completa del que es requereix.
7) I finalment, hem tingut en compte el nivell formatiu com a aspecte rellevant:
Per tenir una major efectivitat en el maneig de les preguntes, tindrem en compte el nivell de informació dels pares per a no provocar sentiments d’inseguretat. Necessitarem obtenir informació veraç i ajustada a la realitat, i no infondre en cap manera el temor.
8) Ens plantegem els següents objectius:
-Conèixer la situació familiar.
-Obtenir informació i confiança dels pares per a treballar en conjunt.
-Detectar el retràs d’en Lluís.
9) Un cop acumulat i tenir consciencia de tots els aspectes anteriors, es pot passar a Formular l’ ENTREVISTA:
S’iniciarà la nostra entrevista amb preguntes senzilles i de fàcil resposta fins arribar aconseguir més confiança i passar a les de major dificultat (íntims o personals). Per fer això, el tutor haurà de mantenir la guia de preguntes prèviament elaborades i així no hauran assumptes pendents.
Parts:
A) Inici: Recerca de l’Empatia (sentir amb... o ficar-se a la pell de...) i Confiança.
-Professor/a: Bon dia don Pedro, permeteu-me presentar-li al Joan, tutor del seu fill.
-Pare: Molt de gust, senyor. Aquesta és la meva dona Pepita. (Es saluden estrenyent mans i convidant a seure).
-Mare: (No diu res).
-Pare: Vostè dirà, perquè sóc una persona molt ocupada. Sap que no hi ha feina i m’és impossible faltar. Treballo fora, a la construcció i no tinc temps ni de venir, ni de res... Això és més aviat cosa de la Pepita. Què ha fet ara el noi?
-Tutor: No es preocupi don Pedro. Primer que tot, agrair la seva presència. Tant el professor/a del nen com tots al Centre (Assenyala amb el dit l’establiment) estem preocupats per en Lluís.
S’establirà així, un diàleg de confiança al qual quedarà de manifest problemes familiars: econòmics, d’educació monoparental (ja que només es fa càrrec la mare, per l’absència del pare), d’educació insuficient (només sap llegir i escriure), respecte la situació familiar desestructurada (ja que en Lluís va ser criat pels seus 4 germans grans i perquè la mare fa neteges i s’absenta) i la solitud continua ja que els germans surten quan volen de casa, per tant en Lluís passa moltes hores al carrer.
B) Hipòtesi:
La situació d’abandonament que pateix el nen no ha de continuar. I s’ha d’ajudar al Lluís per saber si el seu retràs és fisiològic, psicològic o sociocultural.
C) Procés o Desenvolupament:
D'acord a la nostra Entrevista de Consell ens aproximarem a intentar d'aconsellar que pel bé de Lluís, tant el pare com la mare, han de prioritzar les seves tasques i anar al centre amb regularitat. Sobretot s’ha de demanar permís perquè el centre i la psicopedagoga puguin examinar al protagonista per descobrir d’on prové el seu retard escolar.
S’oferirà l’ajut del Treballador Social i la possibilitat d’ajuda a la mare en descobrir que no té parents propers.
Els pares s'oposen totalment a que el nen sigui visitat des del Centre, i per això acudiran al metge de capçalera perquè els indiqui quin és el camí més adient a seguir.
D) Cim:
S’arriba a la conclusió de que la manca d'estudis dels pares, l'absència paterna, el treball ardu i el pes de cinc fills, sense comptar amb familiar propers que podrien auxiliar el nen fa que el nen tingui aquest tipus de comportament i es quedi sol, i possiblement, aquests aspectes en conjunt, siguin la causa del retard.
Només hi ha una dada esperançadora: els pares es volen i ell és un home complidor. La mare bona mare i molt treballadora.
El fet de conduir l'entrevista de manera conciliadora ha possibilitat que el pare confiï en el tutor.
E) Tancament:
E) Tancament:
-Tutor: Ja ens queden uns deu minuts per acabar don Pedro. Podem fer alguna cosa més?
-Pare: Si a vostè li sembla bé que la Pepita parli amb el metge. Ell em coneix de tota la vida i que es posi la Pepita d'acord amb vostè per treure el noi endavant. Què li sembla?
-Tutor: Extraordinari. Si vostè està al corrent i lluitem entre tots veurem com ajudar en Lluís. No li sembla? Té vostè algun dubte? Desitja vostè fer alguna pregunta més?
-Mare: Miri si es pogués parlar amb el Treballador Social per rebre aquesta capseta que es lliura a totes les famílies amb nens petits ...
-Pare: Ai! Dona ... Si a tu no et cal...
-Tutor: Veurem que podem fer (s'adona de que el nen no beu suficient llet).
(S'acomiaden).
Conclusió:
L’informe explicarà l’avaluació, conclusions i els resultats finals de l’entrevista. Es redactarà de forma clara i senzilla, tot el que s’ha viscut i experimentat mentre es coneixia a la família.
Ara, ja sabem les raons del perquè la situació d’en Lluís Garcia López. Les dades rellevants i imprescindibles per a assolir els objectius plantejats s’han complert ja que hem conegut a la família.
Encara que ens manca una última sessió o reunió per a poder ajudar més a la família. Queda motivar a la mare a tenir més confiança en sí mateixa, és a dir, autonomia. També quedarà establir més connexió i apropar-nos més al protagonista des de la vessant fisiològica, psicològica i sociocultural. Però per això, necessitarem paciència i temps, per assolir que el nen pugui gaudir d’un recolzament necessari.
Estem en camí!!
A continuació us deixem a l'abast la bibliografia i webgrafia que vam utilitzar per realitzar aquest treball:
A continuació us deixem a l'abast la bibliografia i webgrafia que vam utilitzar per realitzar aquest treball:
Webgrafia:
Pàgines web:
http://www.youtube.com/watch?v=M8KA6M6eJfU Mal professor.
http://www.youtube.com/watch?v=JjVZ0GT6mNc&feature=related Aprenentatge en lloc d’ensenyar.
http://www.youtube.com/watch?v=V4gsjBBKEz8&feature=related El que aprenem com a valors (ideal al món ideal).
http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosenelambitoescolar/trastornosespecificosdelaprendizaje/index.php Antecedents psicològics per a l’estudi (T.E.A.).
http://www.upibi.ipn.mx/WPS/WCM/CONNECT/E92D94804CC34BC392789367E7B3A2B/MARCO_TEORICO_DE_LA_ENTREVISTA_.PDF?MOD=AJPERES Document bàsic per a formular l’entrevista.
http://www.psicologia-online.com/articulos/2006/accion_tutorial.shtml Tipologia de tutors.
Bibliografia:
Llibres:
ARNAIZ, PERE e ISÚS SOFIA (1998) "La Tutoría, ¿Tarea de quién?" y "La programación de la acción tutorial", en: "La tutoria , organización y tareas", Editorial Graó, Barcelona, pp.9-67.·
KRICHESKY, MARCELO (1999), "Orientación y tutoría en los sistemas educativos. Tradiciones y cambios en la gestión educativa", en: AA.VV. , Proyectos de orientación y tutoría. Enfoques y propuestas para el cambio en la escuela, Paidós, Buenos Aires, pp.49-63.
LOWE, POLLY (1997), Apoyo educativo y tutoría en secundaria, "Cap 5: El papel del tutor en la atención a las necesidades educativas especiales"
