divendres, 9 de desembre del 2011

Estudi de Cas d'en Lluís

L’estudi de cas d’en Lluís és un treball que té per objectiu l’aplicació dels coneixements i sabers impartits i adquirits a classe d’Habilitats Comunicatives.

Fases a seguir

0) Formulació incògnites i treballar sobre elles.

1) El nostre grup primerament, ha fet una composició de la problemàtica que hem separat per les següents vessants:

-En Lluís té graus problemes d’aprenentatge, repeteix curs i no s’ha resolt el problema.

-La psicopedagoga informa que pot que en Lluís tingui un problema de fons que ocasiona el seu retard d’aprenentatge.
-Sense l’autorització dels pares no es pot realitzar un estudi en profunditat a nivell psicològic de l’alumne.
-Els pares tenen un perfil de família desestructurada, i no faciliten la feina a desenvolupar dels professors i el centre.

2) En consens, el nostre grup ens hem reunit per tal de prendre decisions respecte al tema:

Dins d’aquest marc ens hem proposat com a objectiu preparar l’entrevista amb els pares d’en Lluís i amb ell, però després de conversacions internes i gràcies a l’ajut de la psicopedagoga (acció fictícia), hem decidit que en aquesta entrevista intervindria el tutor, el professor del nen i els seus pares. Encara que sabem que serà difícil degut a la situació familiar, trobem que en conjunt es podria trobar una solució que sigui profitosa per l’alumne en quant a desenvolupament emocional i educatiu, ja que és ell el primer afectat.
Aquesta presa de decisió col·lectiva, ens portarà a assumir responsabilitats com a Centre i equip docent, és per això que deixarem la porta oberta a la possibilitat d’una segona entrevista com a proposta alternativa. En dit cas, de que els pares accedeixin a que el nen sigui inclòs en un programa d’ajut al T.E.A. (Trastorns Específics del Desenvolupament del Aprenentatge) o altre similar, donat per la psicopedagoga.

3) Seguidament, després d’una exhaustiva recerca d’informació, ens hem identificat les figures que intervindran com a equip docent, i representant al Centre:

-Tutor: serà un tutor amb influència i assertiu. El nostre tutor és la persona clau que ha fet de recolzament educatiu durant l’escolarització del nen (té coneixement previ de la personalitat i dinàmica d’en Lluís), per tant és qui ha d’identificar les diverses necessitats d’aquest. I també, és qui ha d’assessorar-se amb el centre, com a punt fiable de comunicació. També compta amb autoconeixement i control, per tal de conduir la situació per al bé comú.

-Professor/a: és qui ha seguit les pautes del Centre convocant als pares a les reunions periòdiques de benvinguda, sortides (excursions o visites programades), autoritzacions, i aquesta última convocatòria per comentar els problemes que ha tingut el protagonista durant l’avaluació passada. Es troba en una situació delicada, perquè els pares no s’han presentat a cap d’aquestes.
-Currículum del Centre: actualment es desenvolupen currículums actius, és a dir, el professor actua com a facilitar de l’aprenentatge i fa un seguiment de forma modular i tenint en compte l’enfocament interdisciplinari. El treball serà integrador per tal de potenciar en l’alumne un rol actiu. 

4) Com a grup hem acordat unes regles de convivència internes dins del Centre. Són bàsiques, però importants per al bon funcionament i per a que hi hagi respecte col·lectiu:

-Escoltar als altres.
-Mantenir l’ordre en l’aula.
-Establir responsabilitats envers els sentiments, objectes, etc. que siguin propis, i tenir consciencia de les necessitats dels altres companys.

5) Per continuar, hem tingut en compte els tipus d’entrevistes per poder triar la més adient al nostre estudi de cas:

D’acord amb les bases conegudes d’entrevistes que comptem, sabem que puntualment haurem de recollir fets, informar als pares de la situació d’en Lluís i tractar de motivar-los per influir en les seves decisions positivament, i així assolir que el nen es desenvolupi de forma constructiva i significativa.
Hem d’averiguar quin és el problema que afecta al protagonista a nivell familiar i escolar, per poder tractar de formar assertiva amb una treball col·laboratiu en conjunt (pares i escola).

-Segons el propòsit que ens mou: Entrevista de Consell.
Com el seu nom indica, el que pretén és aconsellar, perquè existeixen suficients elements de judici respecte una situació. Aquest tipus estarà destinat a aclarir les situacions conflictives viscudes, el per què l’absència dels pares dins del context escolar, conduir a una reflexió i treure conclusions.
-Segons la conducció: Entrevista Semi-Lliure.
Tenint en compte el desenvolupament del acte a realitzar, el tutor tindrà un pla establert prèviament, deixant llibertat d’acció i agilitat per ambdues parts. Aquest tipus requereix habilitat, sagacitat i experiència.
-Segons el caràcter: Entrevista Grupal.
Donat que els pares, el professor/a i el tutor són els participants de l’entrevista, hem decidit aquest tipus. Encara que cal esmentar, que eventualment es cridarà al Lluís per al reforçament de decisions i per a que participi en aquestes.

6) Les preguntes seran: Obertes, és a dir, que ens facilitarà el diàleg, donant un to més col·loquial, més fluïdesa i conversa distesa. Així mateix, no es perdrà de vista l’objectiu d’adquirir informació necessària i completa del que es requereix.

7) I finalment, hem tingut en compte el nivell formatiu com a aspecte rellevant: 

Per tenir una major efectivitat en el maneig de les preguntes, tindrem en compte el nivell de informació dels pares per a no provocar sentiments d’inseguretat. Necessitarem obtenir informació veraç i ajustada a la realitat, i no infondre en cap manera el temor.

8) Ens plantegem els següents objectius:

-Conèixer la situació familiar.
-Obtenir informació i confiança dels pares per a treballar en conjunt.
-Detectar el retràs d’en Lluís.

9) Un cop acumulat i tenir consciencia de tots els aspectes anteriors, es pot passar a Formular l’ ENTREVISTA:

S’iniciarà la nostra entrevista amb preguntes senzilles i de fàcil resposta fins arribar aconseguir més confiança i passar a les de major dificultat (íntims o personals). Per fer això, el tutor haurà de mantenir la guia de preguntes prèviament elaborades i així no hauran assumptes pendents.

Parts:

A)     Inici:  Recerca de l’Empatia (sentir amb... o ficar-se a la pell de...) i Confiança.

-Professor/a: Bon dia don Pedro, permeteu-me presentar-li al Joan, tutor del seu fill.
-Pare: Molt de gust, senyor. Aquesta és la meva dona Pepita. (Es saluden estrenyent mans i convidant a seure).
-Mare: (No diu res).
-Pare: Vostè dirà, perquè sóc una persona molt ocupada. Sap que no hi ha feina i m’és impossible faltar. Treballo fora, a la construcció i no tinc temps ni de venir, ni de res... Això és més aviat cosa de la Pepita. Què ha fet ara el noi?
-Tutor: No es preocupi don Pedro. Primer que tot, agrair la seva presència. Tant el professor/a del nen com tots al Centre (Assenyala amb el dit l’establiment) estem preocupats per en Lluís.

S’establirà així, un diàleg de confiança al qual quedarà de manifest problemes familiars: econòmics, d’educació monoparental (ja que només es fa càrrec la mare, per l’absència del pare), d’educació insuficient (només sap llegir i escriure), respecte la situació familiar desestructurada (ja que en Lluís va ser criat pels seus 4 germans grans i perquè la mare fa neteges i s’absenta) i la solitud continua ja que els germans surten quan volen de casa, per tant en Lluís passa moltes hores al carrer. 

B)      Hipòtesi:

La situació d’abandonament que pateix el nen no ha de continuar. I s’ha d’ajudar al Lluís per saber si el seu retràs és fisiològic, psicològic o sociocultural.

C)      Procés o Desenvolupament:

D'acord a la nostra Entrevista de Consell ens aproximarem a intentar d'aconsellar que pel bé de Lluís, tant el pare com la mare, han de prioritzar les seves tasques i anar al centre amb regularitat. Sobretot s’ha de demanar permís perquè el centre i la psicopedagoga puguin examinar al protagonista per descobrir d’on prové el seu retard escolar.

S’oferirà l’ajut del Treballador Social i la possibilitat d’ajuda a la mare en descobrir que no té parents propers.

Els pares s'oposen totalment a que el nen sigui visitat des del Centre, i per això acudiran al metge de capçalera perquè els indiqui quin és el camí més adient a seguir.

 D)     Cim:

S’arriba a la conclusió de que la manca d'estudis dels pares, l'absència paterna, el treball ardu i el pes de cinc fills, sense comptar amb familiar propers que podrien auxiliar el nen fa que el nen tingui aquest tipus de comportament i es quedi sol, i possiblement, aquests aspectes en conjunt, siguin la causa del retard.
Només hi ha una dada esperançadora: els pares es volen i ell és un home complidor. La mare bona mare i molt treballadora.
El fet de conduir l'entrevista de manera conciliadora ha possibilitat que el pare confiï en el tutor.

E) Tancament:

-Tutor: Ja ens queden uns deu minuts per acabar don Pedro. Podem fer alguna cosa més?

-Pare: Si a vostè li sembla bé que la Pepita parli amb el metge. Ell em coneix de tota la vida i que es posi la Pepita d'acord amb vostè per treure el noi endavant. Què li sembla?
-Tutor: Extraordinari. Si vostè està al corrent i lluitem entre tots veurem com ajudar en Lluís. No li sembla? Té vostè algun dubte? Desitja vostè fer alguna pregunta més?
-Mare: Miri si es pogués parlar amb el Treballador Social per rebre aquesta capseta que es lliura a totes les famílies amb nens petits ...
-Pare: Ai! Dona ... Si a tu no et cal...
-Tutor: Veurem que podem fer (s'adona de que el nen no beu suficient llet).
(S'acomiaden).

Conclusió:
L’informe explicarà l’avaluació, conclusions i els resultats finals de l’entrevista. Es redactarà de forma clara i senzilla, tot el que s’ha viscut i experimentat mentre es coneixia a la família. 

Ara, ja sabem les raons del perquè la situació d’en Lluís Garcia López. Les dades rellevants i imprescindibles per a assolir els objectius plantejats s’han complert ja que hem conegut a la família.

Encara que ens manca una última sessió o reunió per a poder ajudar més a la família. Queda motivar a la mare a tenir més confiança en sí mateixa, és a dir, autonomia. També quedarà establir més connexió i apropar-nos més al protagonista des de la vessant fisiològica, psicològica i sociocultural. Però per això, necessitarem paciència i temps, per assolir que el nen pugui gaudir d’un recolzament necessari. 

Estem en camí!!

A continuació us deixem a l'abast la bibliografia i webgrafia que vam utilitzar per realitzar aquest treball:


Webgrafia:
Pàgines web:
http://www.youtube.com/watch?v=V4gsjBBKEz8&feature=related El que aprenem com a valors (ideal al món ideal).

Bibliografia:
Llibres:
ARNAIZ, PERE e ISÚS SOFIA (1998) "La Tutoría, ¿Tarea de quién?" y "La programación de la acción tutorial", en: "La tutoria , organización y tareas", Editorial Graó, Barcelona, pp.9-67.·
KRICHESKY, MARCELO (1999), "Orientación y tutoría en los sistemas educativos. Tradiciones y cambios en la gestión educativa", en: AA.VV. , Proyectos de orientación y tutoría. Enfoques y propuestas para el cambio en la escuela, Paidós, Buenos Aires, pp.49-63.
LOWE, POLLY (1997), Apoyo educativo y tutoría en secundaria, "Cap 5: El papel del tutor en la atención a las necesidades educativas especiales"


Tipologia Tutors


A classe vam parlar sobre la tipologia de tutors des del punt de vista d’Habilitats Comunicatives, són 3:

-Assertiu: és empàtic i sap marcar els límits d’una manera positiva. Sempre mira pel benestar dels intervinents (alumnes, famílies i per ell/a).
-Passiu: es desentén de tot el relacionat amb l’alumne i té una actitud passiva, és a dir, no mostra interès i passa. 
-Agressiu: el seu comportament, majoritàriament es basa en crits, insults, maltracte, i sobretot perdre els nervis. Arriba a ser manipulador.

     La nostra representació ha estat elaborada i parlada prèviament. Vam parlar de fases i casos a seguir, però tot i així, a l’hora de dur-la a terme, vam improvisar. El estil de tutor que vam seguir va ser agressiu.  

El tema era molt simple, uns infants jugaven tranquil·lament, i de sobte es barallen perquè un vol una peça del puzzle. Acte seguit entra la mare del nen qui va començar la baralla, i comença a discutir amb el tutor. Junts arriben a un punt insostenible, que si no arriba a ser pel petit, no hagués acabat.
El tutor, es posa a la defensiva, no intenta tranquil·litzat a la mare, i es fica a la seva alçada en quant a crits i bronques. En conclusió el problema no es va solucionar.

Vam triar aquest tipus, perquè creiem que és el més dur i el que mai ens hauríem de trobar a cap escola. No és el millor comportament dins d’un establiment educacional. A més creiem que és la millor forma de deixar patent el que ocorre en molts col·legis, on hi ha jerarquització, rols de poder i un canvi en l’ensenyança. També, cal dir que molts pares, no s’impliquen i no se centren amb el compromís en conjunt amb l’escola/centre, impedint una educació beneficiosa per l’infant.